FINAL: CB Binéfar – CB Balaguer

Electricidad Herrera Binéfar 74 – 78 Bonet cars C. B. Balaguer

Només 3 hores després d’acabar el partit de semifinals tocava jugar la final contra un Binéfar amb un gran nivell i amb més marge per descansar, l’esforç havia de ser màxim. El partit no podia començar pitjor, 13-2 per les locals i les balaguerines contra les cordes, però aleshores va ser quan vam treure el caràcter i el marcador es va igualar, en un seguit d’estira i arronsa en l’electrònic, amb un Balaguer molt castigat per les faltes, es va arribar al descans amb un ajustat 37-32. 

A la represa, les aragoneses van seguir dominant el matx, i es va arribar al final del 3r període amb les de la Noguera a 10 punts, i la gesta es complicava, els tres primers minuts del 4t període van ser també de domini aragonès i a falta de 7 minuts semblava evident que seria el Binéfar qui s’emportaria el títol, però l’equip va voler demostrar que encara no estava tot dit, amb uns últims 7 minuts propis d’unes gladiadores es va aconseguir un parcial de 5-19 que forçaria la pròrroga, així doncs, 58-58 i tot per decidir. 

Els primers 4 minuts afegits es van veure marcats pel domini de les locals al marcador, a falta de 50″ semblava que s’escapava el matx, però un parcial de 0 – 5 amb un triple final tornava a deixar l’empat a 69 a l’electrònic a falta de 15 segons, això i una gran defensa van permetre afrontar la segona pròrroga, amb dues jugadores expulsades, i tres més amb quatre faltes. A la segona pròrroga, amb un gran encert des de la línia de tir lliure i idees clares en atac, les balaguerines van arribar a dominar el marcador per 7 punts de diferència, i malgrat          quedar-se  amb 4 jugadores a pista a falta de gairebé 2 minuts per l’expulsió de les tres jugadores que estaven amb 4 faltes, el cadet femení aconseguiria una victòria èpica que els donaria el campionat. Amb el 74-78 al marcador, l’eufòria es desfermava a la pista i a les graderies, recompensant així l’esforç mostrat durant tot l’any i en aquest últim partit.

Aquí s’acaba aquesta gran temporada juntes, plena de bons i no tant bons moments, que ens ha ensenyat entre d’altres moltes coses que si treballem unides som invencibles. A tret personal donar-vos les gràcies per deixar-me formar part d’aquest gran EQUIP humà que se’ns dubte és el millor que he entrenat mai. Gràcies i sort cracks!