El CB Balaguer al costat dels seus
Estem molt tristos, el dilluns els nostres entrenadors ens van fer arribar que no estaven segurs si seguir entrenant i per tant deixar el bàsquet. El que ens preocupa és que sóm coneixedors de la passió que hi posen i la importància d’aquest esport en les seves vides i és per això que ens entristeix veure’ls patir d’aquesta manera.
Els entrenadors en general són persones amb una gran capacitat de treball, associacionistes vocacionals i en concret el nostre Club pal de paller per poder transmetre els valors de la nostra entitat a la ciutat de Balaguer i font de coneixement pels nois i noies CB Balaguer.
El problema s’enceta el 2008 amb l’aprovació per part del parlament de Catalunya de la llei de l’exercici de les professions de l’esport, una llei que vol regularitzar tots aquells monitors de lleure i entrenadors de tots els esports perquè es puguin col·legiar i inscriure al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya i col·legiació professional (ROPE). Des del l’aprovació, la federació catalana ha intentat trobar solucions via Federación Española de Baloncesto, per mitjà de la UFEC i parlant directament amb el departament d’ensenyament de la Generalitat. El que s’ha aconseguit han estat condicions avantatjoses pels entrenadors, però no el reconeixement a l’experiència i al temps de formació, trobant una equivalència de títols i així que tothom pogués seguir fen quelcom que els omple i duent a terme una labor social que mai ha estat del tot reconeguda per les institucions i en molts casos els propis club.
És per aquí per on s’hauria de començar, per valorar la tasca d’aquest professionals no remunerats en perill d’extinció, perquè no tothom utilitzaria el seu temps lliure com fa aquest col·lectiu donant un servei a les famílies, jugadors i clubs amb un rigor i una dedicació molt gran.
Ara amb la necessitat d’entrar al ROPE per poder seguir apassionant-se i fent apassionar, tots aquests entrenadors que cal dir que ja han cursat uns estudis amb les diferents federacions i que ara ja no els serveixen, hauran d’invertir més temps per tenir un títol oficial quan el que volen es seguir fent allò que ja han demostrat que estan capacitats per fer. No estem parlant d’una dedicació mínima, estem parlant de cursar uns estudis en paral·lel a la seva vida laboral, els seus estudis universitaris, les seves famílies i a més a més han de seguir entrenant als respectius equips que en molts casos els ocupa 3 o 4 tardes de dilluns a divendres i casi tot un dia del cap de setmana, perquè si no segueixen entrenant… Qui hofarà? Ningú. Si no ho fa ningú els clubs no podran oferir els seus serveis a la societat i serà llavors quan les famílies iniciaran protestes perquè al final són les famílies les que confien en nosaltres els clubs perquè els donem una apart d’educació pels seus fills i filles.
Des del Club Bàsquet Balaguer estem orgullosos del cos tècnic que tenim i que ens ajuda a créixer dia a dia, és per això que els donem tot el nostre suport i recolzament amb tot allò que necessitin i qualsevol acció que vulguin fer. Demanem al departament d’ensenyament una solució viable no la que s’ha plantejat ara que és difícil de que encaixi.
Ànims entrenadors estem al vostre costat!
